ELS COSSIERS

"Estimem Mallorca!", de Gaspar Valero i Martí, n. 3 (14-01-23)

Els Cossiers

Per sant Honorat, dia 16 de gener, ballen els Cossiers d’Algaida; tornen sortir a l’estiu, per sant
Jaume. Els Cossiers o Ball de Cossis, solen esser unes comparses de vuit jovençans, un d'ells vestit
de “dama”, i un altre de dimoni gros; a alguns pobles n'hi havia un altre vestit de dimoni petit o de
bufó, en alguns llocs anomenat “boio” o “boiet”. Els Cossiers es documenten l’any 1544 en un
escrit de Sóller, que diu que aquests dansaires “honoren molt la festa”. Un escrti de 1596 esmenta
les màscares dels cossiers, els ‘diables’ i els àngels”. Sabem que, a principi del segle XVII, hi
havia Cossiers en la major part de parròquies de Ciutat i a molts de pobles, com Alaró, Algaida,
Campos, Inca, Manacor, Montuïri, Pollença, Porreres, Sóller, Sineu i Valldemossa. Segons el
folklorista Antoni Galmés “els moviments dels seus balls en cercle, cadena, filera, etc. i en quasi
totes les seves velles músiques, en que la ‘dama’ és sempre la directora de la dansa, els donen tot
el caràcter d'unes danses de fecunditat, podent devenir d'una cultura matriarcal. L’existència en els
cossiers de la figura de la dama, d'un dimoni, el seu acompanyament musical de xeremies, fabiol
i tamborino o de fabiol tot sol, els emparenta amb la Morris Dance anglesa i amb el Joc del
Calusari romanès”. El diccionari Alcover-Moll, que descriu detalladament els diferents balls de
cossiers de tres pobles mallorquins, recorda la seva gran antiguitat, evidenciada en la peça
anomenada “els broquers”, executada amb escuts i espases, com si fos una autèntica dansa
guerrera, amb armes de marcat primitivisme.

El dimoni gros dels cossiers -i el petit, allà on n'hi hagi-, ha de fer quatre feines, que són explicades
per Antoni Galmés. Primera: Dur un bossot de pell, una taleca de pastor, plena de confits i
paciències per repartir entre els infants, que, en lloc de tenir-los por, com als de Sant Antoni, se'n
reien d'ells. Segon: Fer lloc per passar les autoritats, acompanyades dels cossiers, o perquè aquests
poguessin ballar emprant el terreny necessari. Sempre duia el dimoni un burjonot d'una braça i 
mitja de llargada i com el braó de gruixat, algun una forca d'era, per ajudar-se en la seva tasca.
Tercer: Quedar ajagut en terra a l'acabament d'alguna de les seves danses, figurant haver estat
vençut per la dama, que li posava el peu damunt, escenificació del triomf del bé damunt el mal.
Quatre: A la festa patronal d'algun poble solien els cossiers anar a ballar davant les cases dels personatges de la vila i feta la ballada, el dimoni entrava a la casa per demanar qualque dobler per
la festa i tant podien rebre quemullars i dolços, com doblers. Tot lo recollit ho solien emprar els
cossiers per trempar una dinada per a ells, que en quasi totes les festes era la seva soldada, si bé
trobam en certs comptes municipals, partides pagades als balls dels cossiers.
Els Cossiers d’Algaida constitueixen un grup de sis balladors masculins anomenats pròpiament
cossiers, més la dama i el dimoni. Els cossiers porten capell de palla plegat en forma de teula de
color decorat amb cintes, flors i estampes de sants. Vesteixen una esclavina blanca amb ornaments
de cintes i estampes de sants damunt una camisa blanca i una falda ampla de color diferent al del
capell. També llueixen una falda de la mateixa tonalitat del capell d'on surten cintes, davall, hi
porten calçons amples i blancs. Duen calces amb cascavells entrecreuats a les cames i espardenyes
blanques. A les mans tenen mocadors llargs i brots de murta a l'hivern i alfabeguera a l'estiu. Els
colors que combinen són el verd, groc i vermell. La dama era interpretada antigament per un home
però actualment és una dona. Porta capell d'ala ampla blanc lligat amb una cinta vermella, una
brusa blanca decorada amb estampes de sants i una falda llarga d'on també pengen cintes. El
dimoni vesteix de negre amb decoració infernal blanca i vermella, una màscara amb banyes i una
barrota de fusta a les mans.

Joan Rosselló de Son Fortesa descriu els cossiers d’Alaró, que ballen per sant Roc: “voltaven
ballant la figura de la Mare de Déu, els cossiers, sense parar mai. … per totes parts ressorgia la
nota de vius colors dels intel·ligents, àgils i suggestius cossiers. Mitja dotzena, no més, de rústics
jovençans, en trajo senzill i primitiu, de cara morena i afaitada, daurat gorro cilíndric coronat de
flors, curt gonell, vistosa banda de seda, calçó estret, mitja ajustada i lleugera sabata de roba, amb
cascavells en els genolls, lleugeresa i gràcia en els salts i moviments, pareixia una legió, de tal
manera se multiplicaven”.

Fundación Guillem Cifre de Colonya Caixa Pollença apoya las actividades del Centro Intercultural Hipatia