REFLEXIONS: PROPER VIATGE DEL PAPA A PERÚ (NOVEMBRE, 2026)
Sección: OPINIÓN
Text: Cil Buele i Ramis
Imatge: Cil Buele (foto: CBR)
REFLEXIONS: PROPER VIATGE DEL PAPA A PERÚ (NOVEMBRE, 2026)
-Arrel pastoral i opció de servei.
La imprompta pastoral del papa Lleó XIV enfoca les seves arrels més profundes en la seva perllongada trajectòria episcopal i misional en sòl peruà, una experiència que va marcar de manera definitiva la seva sensibilitat eclesial i la seva manera d'entendre l'exercici del papat.
Lluny de la rigidesa de les estructures de la cúria tradicional, el seu enfocament es va forjar en el contacte directe amb la realitat social, la pobresa estructural i les perifèries geogràfiques i existencials d'Amèrica Llatina.
Aquesta vivència no va constituir una simple etapa transitòria en la seva biografia, sinó el nucli generador de la seva teologia pastoral, caracteritzada per una profunda sintonia amb l'opció preferencial pels pobres, entesa no com un concepte ideològic, sinó com un imperatiu evangèlic ineludible.
Durant els seus anys de labor al nord del Perú, el seu dinamisme pastoral va prioritzar la proximitat humana, la creació de xarxes comunitàries i una escolta atenta i respectuosa de les necessitats materials i espirituals de les comunitats més vulnerables.
En assumir la càtedra de Pere, va traslladar aquesta mateixa perspectiva al govern de l'Església universal, transformant la proximitat en un mètode de govern i la perifèria en un criteri de centralitat teològica.
Per a Lleó XIV, l'Església no pot definir-se des de l'autoreferencialitat ni des del tancament en despatxos burocràtics, sinó que troba la seva veritable identitat únicament quan surt a la trobada del dolor humà, encarnant la misericòrdia de Déu en els escenaris més complexos de la història contemporània.
-Sinodalitat institucional i corresponsabilitat laical.
Una fita fonamental i genuïna en la presa de decisions de l'actual pontificat és el seu impuls decidit a la sinodalitat institucional, entesa com un canvi estructural i cultural profund en la manera en què l'Església pren les seves decisions.
Lleó XIV ha interpretat que la corresponsabilitat baptismal no és una concessió graciosa de la jerarquia, sinó una exigència constitutiva del ser Església, on tots els fidels participen del triple ofici de Crist —sacerdotal, profètic i reial—.
Aquesta visió es tradueix operativament en la descentralització dels processos de discerniment, obrint espais reals de participació i presa de decisions als laics, i de manera molt destacada a les dones, en àmbits eclesials que tradicionalment havien romàs blindats al clericalisme.
La sinodalitat, sota la seva guia, deixa de ser un eslògan retòric per convertir-se en un mètode quotidià de govern diocesà i universal, on els sínodes i consells pastorals adquireixen una força vinculant i consultiva real.
En promoure aquesta cultura de la trobada i del diàleg horitzontal, el pontífex busca sanar les fractures internes del cos eclesial, desmantellant els abusos de poder i autoritat que sorgeixen quan el ministeri sagrat es desvincula de la comunitat a la qual serveix.
Amb això, consolida un model d'Església menys piramidal i més comunional, capaç de donar testimoni de credibilitat en un món que demanda transparència, participació i respecte radical per la dignitat de cada persona.
-Ecologia integral i dimensió social de la fe.
La coherència pastoral de Lleó XIV es manifesta també amb enorme nitidesa en la seva articulació de l'ecologia integral i la defensa intransigent dels drets humans, vinculant de forma indissoluble la justícia social amb la cura de la creació.
El seu magisteri i les seves decisions quotidianes reflecteixen una lectura lúcida dels desafiaments globals, denunciant amb fermesa els models econòmics que descarten els éssers humans i depreden els recursos naturals de regions vulnerables com l'Amazònia o les zones altoandines.
Per al papa, la crisi ambiental i la crisi social no són dues problemàtiques separades, sinó una sola ferida complexa que requereix solucions sistèmiques basades en la solidaritat internacional i el respecte a la sobirania dels pobles originaris.
Aquesta perspectiva inspira nomenaments, documents magisterials i gestos concrets de suport als defensors dels drets humans i a les víctimes de la violència estructural.
En definitiva, les decisions pastorals de Lleó XIV tracen el perfil d'un pastor que busca una Església pobra per als pobres, samaritana i peregrina, que no tem embrutar-se les mans en el fang de la història i que troba en la fidelitat a l'Evangeli la brúixola indispensable per guiar la comunitat creient al segle XXI.
CBR
Fundación Guillem Cifre de Colonya Caixa Pollença apoya las actividades del Centro Intercultural Hipatia